A la Xina, a l'inici dels anys vuitanta del segle XX, el personatge de La Muntanya de l'Ànima, designat amb el pronom personal «jo», emprèn un viatge per fugir dels maldecaps i dels neguits de la vida a la capital. L'atzar -dues tasses de te que xoquen damunt la tauleta del compartiment del tren, fet que posa en contacte dos desconeguts- el porta sobre la pista d'una misteriosa muntanya.
Des de l'inici, la història arrossega el lector a un immens viatge per una Xina oculta, d'una riquesa infinita: recerca amorosa i espiritual, retrobament dels orígens de l'home i de la civilització xinesa, anhel de la veritat, de la saviesa, de la puresa i un retorn a la infància. Un retrat profund de la Xina a través de la seva
història, de la seva filosofia, del seu art, de la gent, dels costums, dels pobles, de la seva forma de vida. A mesura que avança el relat, el «jo» esdevé «tu» i les dues veus s'alternen i s'encreuen per formar un text embriagador.
Novel·la que integra tots els gèneres de la literatura
-hi trobem trets autobiogràfics, narració picaresca o burlesca, introspecció, reflex crític de la realitat, lirisme...-, La Muntanya de l'Ànima conté mil històries i la Història, llegendes i faules, una reflexió sobre la literatura actual i la pervivència de les creences ancestrals. Una obra que commou per la intensa recerca de 1'essència última de les coses i que inquieta per les preguntes que planteja i la bellesa simple amb
què ho fa. És, sens dubte, la gran història asiàtica de la fi del segle XX, escrita des de 1'ànima, fita culminant del Premi Nobel de Literatura 2000: Gao Xingjian.
