Tal vegada per haver estat escrites en el període (entre 1959, i 1968) més feliç de la vida de Milan Kundera, segons les seves pròpies paraules, aquestes narracions són les més alegres, les més seriosament desvergonyides i les més reflexivament divertides de la seva obra. La faràndula de personatges hedonistes que desfila aquí davant nosaltres a la recerca dels jocs múltiples i contradictoris de l'amistat, l'amor i el sexe no pot sinó incitar al riure, atrapats com estan en el món boig de severitat, hermetisme i inquisició que els envolta. Un riure autèntic, entremaliada ; un humor savi, al que ja ens té acostumats l'autor.
