Quan la Nadine, amb vuit anys, va abandonar el Líban per ser adoptada per un matrimoni de Barcelona, va decidir refugiar-se en el seu món de records i en lescriptura per tal dassimilar la nova realitat.
Ara que voreja els quaranta, el que més desitja és tenir un fill. Fa quatre anys que amb lÈric, el seu company, se sotmeten a anàlisis, proves i tractaments de fertilitat, però lembaràs no arriba i la relació de parella es degrada dia a dia.
Sembla que la Nadine ha arribat al final duna etapa. Passar els dies rere una monotonia apàtica, amagar-se en els seus versos i continuar ancorada en el passat és una fórmula que ha esdevingut obsoleta.
