«INFINITAMENT ORIGINAL. _UNA DONA_ ÉS LA HISTÒRIA DE QUALSEVOL ALTRA DONA.» - _THE NEW YORK TIMES BOOK REVIEW_ «La meva mare va morir el dilluns 7 d'abril a la residència d'avis de l'hospital de Pontoise, on l'havia internada feia dos anys.» Per a Ernaux, la mare encarnava la força motriu de la seva vida i una certa manera d'enfrontar-se al món, primer com a obrera i després com a botiguera. «Nascuda en un ambient de submissió, del qual va voler fugir», va lluitar sempre per «elevar-se». Annie Ernaux s'endinsa en els complexos i canviants sentiments entre mare i filla al llarg dels anys: amor i odi, culpa, tendresa i enuig, remordiments... I dibuixa, amb una emoció latent, el vincle visceral que manté amb ella, ja vella i malalta, tot i la memòria devastada, tot i l'últim declivi del cos i la ment. «Ja no sentiré la seva veu. És ella, i les seves paraules, les seves mans, els seus gestos, la seva manera de riure i de caminar, qui unia la dona que soc amb la nena que vaig ser. He perdut l'última connexió amb el món d'on vaig sortir.» TRADUCCIÓ DE VALÈRIA GAILLARD * «Una escriptura tan sòbria i nítida que talla amb la precisió d'un bisturí.» - _Los Angeles Reader_ * «Parlar de la degradació de la mare és parlar de la proximitat de la nostra pròpia degradació.» - Marta Sanz, _Babelia_
