El gran escriptor irlandès situa una de les seves millors narracions al Pirineu català.Després que una mare que amaga problemes amb l?alcohol desaparegui en un poblet aïllat, a cavall del Pallars i l?Alt Urgell, durant una forta tempesta de neu, el seu fill gran, en Miquel, es passa l?hivern cercant-la. A Un llarg hivern, Colm Tóibín mostra amb un control emocional impressionant l?expressió més eloqüent del vincle entre una mare i un fill. L?enyorança i la pèrdua que sent en Miquel cap a la seva mare s?entrellaça amb l?enyorança silenciosa que sent per un jove policia i per en Manolo, el servent. D?una sobrietat punyent i una empatia subtil, en aquesta narració s?articulen hàbilment la tensió que generen el fred, la racionalitat inescrutable dels personatges i l?emoció devastadora que Tóibín conté sempre amb tanta cura.
