Els gossos no veuen els colors com nosaltres. Tampoc miren el
món igual; la seva és una mirada més intensa, empàtica i generosa.
I Glàfira Smith la captura meravellosament perquè així és també
com ella mira i recrea la realitat amb els seus dibuixos.
Trufa és una història sobre dues maneres d’estimar: la d’un home
madur i la gossa que li regalen. Una història d’amor asimètrica
i desigual però, igualment, una gran història d’amor en què
Smith hi planta altres històries que broten i creixen, com la del
matrimoni que es fa gran o la de la filla i el pare que sempre
fuig dels problemes.
A molts fills de la generació que va créixer durant la postguerra
ens ha costat entendre uns pares que miraven tossudament cap
endavant, potser perquè enrere només hi havia runes i mort.
Entre perplexa i divertida, Smith es mira el seu pare i retrata
la seva presència i també les absències. Però ho fa sempre
amb amor, i el resultat no pot ser més emocionant i alliberador.
Xavi Serra, periodista cultural
