Aquest llibre pot ser llegit com el diwan andalusí d'un poeta actual, com una antologia de versos àrabs clàssics que han perdurat en l'imaginari de la tradició posterior. És a dir, de la tradició literària que s'instal·là al país on ells visqueren i escrigueren els seus versos. Aquest llibre és també, doncs, un homenatge i un reconeixement a la perdurabilitat de la paraula poètica, en tant que la manera artística d'interpretar un món vital, desbordant la temporalitat i l'oblit implacables, fins a convertir-lo en l'evitern paisatge d'un paradís de paraules. D'un jardí llunyà que només els mots mantenen viu. D'un patrimoni de memòries que no mereixen ser esborrades. D'un calidoscopi de lluminoses meravelles renovades.
De la invitació a la lectura de Josep Piera
Josep Piera (Gandia, 1947) és poeta, traductor i narrador. Com a poeta, cal esmentar el llibre El somriure de l'herba (1982), el recull Dictats d'amors (1991), l'antologia Cants i encants (2004) i El temps trobat (2013). Dels seus llibres narratius citarem els de temàtica àrab o andalusina: El paradís de les paraules (1995), Seduccions de Marràqueix (1996) i El jardí llunyà (2000). Entre els premis literaris obtinguts es poden destacar el Carles Riba, el Sant Joan i el Josep Pla. És membre de l'IEC.
