El poemari Tornar és lluny representa un pas de rosca més en la poesia de Francesc Garriga Barata, cada vegada més essencial, pura i profunda. La rotunditat de l'expressió nua, l'elegància antiretòrica i una ombra irònica sobtaran el lector que no conegui aquest poeta singular, amb una veu definida, treballada i segura. Perplex i savi, vitalista amarg, Garriga s'interroga, amb les paraules precises sobre la innocència i l'engany, el pas del temps i la mort. Tornar és lluny és un llibre escrit en minúscules, al límit del silenci, amb la més alta exigència artística i moral. Com els grans llibres, incomoda i fascina.
camino nu, maldestre.
capvespre d'algues roges,
quimera en sang
per les ferides d'una pell
sensible a la bellesa,
la púrpura del vespre m'enlluerna.
les veus d'un cos cansat
intenten noves rimes
no entenc què volen dir-me
com peixos riu amunt els sons més clars.
sóc l'ós que espera el seu sopar.
=========================================
li aguanto la mirada
al vell que em mira recelós
des del mirall.
em dolen les arrugues del seu rostre.
i tot plegat per sobreviure?
antigues tardes sota cels atònits
vencien la fermesa d'una pell
més trista cada dia
caldria algun miracle
per fer-la somriure
més enllà del mirall, la fam de sempre
només la mort
podria fer amb engrunes
un convit
