Cada any solem tenir a la cartellera alguna obra antiga, generalment grega i habitualment una tragèdia. De vegades fins i tot es tracta d'una representació amb força èxit. En canvi, tenim moltes menys reflexions sobre què és això del teatre antic, com l'hem entès o l'hem utilitzat al llarg del temps i com el podem encarar avui dia. Gairebé només als diaris, escadusserament, gràcies a algun dels bons crítics que hi escriuen. Aquestes són les preguntes que es troben a l'origen d'aquest llibre, i la primera intenció és la de presentar unes quantes maneres de respondre-hi avui dia.
Les diverses aproximacions que permet la filologia clàssica, és clar, hi són les més presents, però hi ha també les de l'antropologia (M. Delgado), de la filosofia (Martínez Marzoa), de la teoria i la pràctica teatral (Coca, Masgrau, Abellan), cinematogràfica (Lluró) i fins operística (Marcos), de la crítica (Palau i Fabre), de la psicoanàlisi (Tizón), de la història (Coca), d'aquest camp immens que en diem tradició clàssica (Gilabert, a part de Marcos i Lluró)... Al costat d'això, el context del teatre antic (Riu), les lectures ritualistes (Pòrtulas), el cor (Nogueras), el pathos tràgic (Lanza), la mimesi (Reig), les imatges verbals de la tragèdia (Palomar), l'Orestea i els seus problemes interpretatius i dramatúrgics (Clavo), com podem llegir la comèdia antiga (Riu), la relació entre la comèdia i la política (Vintró), la unitat de l'Orestea i els problemes per posar-la en escena (Clavo).
La varietat dels punts de vista és una de les finalitats que han tingut els editors en confegir aquest llibre, que prové d'un llunyà curs impartit al Departament de Grec de la Universitat de Barcelona l'any 2001. Segur que en falten, però segur també que tots els que hi ha són pertinents.
