Prenent com a punt de partida una carta originalment adreçada als seus fills, i sobre el rerefons d'una experiència vital que va i ve entre Europa, Àfrica i Nord-amèrica, Pep Subirós ens proposa una reflexió crítica sobre el nostre estil de vida i les condicions que el fan possible, i en particular sobre la cada cop més difícil articulació entre projectes personals i formes col·lectives d'existència. «La nostra vida personal i la nostra vida social -ens recorda Subirós- no són més que dos aspectes inseparables d'un mateix procés; som el que som només amb els altres i a través dels altres; per tant, no podem construir el nostre benestar i la nostra felicitat sobre la misèria i la infelicitat alienes. Perquè, com diuen els dogons, totes les aigües es comuniquen, de la mateixa manera que, a la curta o a la llarga, tot s'encomana: el plaer i el dolor, l'alegria i la tristesa, el coratge i la por, el coneixement i la ignorància, la generositat i la mesquinesa, el respecte i el menyspreu, la lleialtat i la traïció, l'amor i l'odi, la capacitat de diàleg i la violència.» Robar espai a l'infern; eixamplar el millor que té la vida; recordar que el mal no és inevitable, que no totes les bones lluites es perden: aquest és el fil conductor d'un llibre que ens convida a repensar, lluny de tota actitud nostàlgica, aquelles qüestions cabdals que ens fan ser més o menys feliços o desgraciats -des de la sexualitat i l'amor fins a la família, la feina, la religiositat o el possible compromís polític. Un llibre, doncs, que parla de la vida tal com és i tal com podria ser, i que ens interpel·la a tots. Pep Subirós ens ofereix una visió intel·ligent i personal dei món que ens ajuda a trobar els nostres propis valors.
