Un llibre que és un final i un començamentQue el món sacaba, que som en un estat demergència: aquest és el relat que impera actualment quan es diu el present i simagina el futur. Al poemari de Mireia Calafell, aquest sentit demergència davant dun esdeveniment greu i imprevist que demana una actuació immediata és el que integra els poemes de la primera part, on es descriu la fi dun món, que no és altra que la fi duna relació. Tanmateix, lemergència té una altra accepció, lligada a lacció demergir, a la possibilitat que enceta. Aquest és el sentit dels poemes de la segona part, que celebren el desig i la resistència, lobstinació pel sí, per lemergència.
