L'historiador francès Pierre Vilar (1906-2003) ha estat una de les figures més influents en la historiografia catalana a partir de la dècada dels seixanta. De la seva abundant bibliografia sobre metodologia històrica i història de Catalunya destaca Catalunya dins l'Espanya moderna (1962), de la qual arribà a publicar fins a tres volums que han esdevingut una obra de referència ineludible per als interessats en la història del país des d'una perspectiva multidisciplinària que abraça la geografia, l'economia, la política i la cultura.
La vinculació de Vilar amb Catalunya data de ben jove. Amb poc menys de trenta anys, Vilar s'establí a Barcelona com a professor de l'Institut Français de Barcelona, primer entre els anys 1934-1936 i, després, un cop acabada la Segona Guerra Mundial. Des de 1951 fou director d'estudis a l'École Pratique des Hautes Études de París i, a partir de 1965, professor de la Universitat de París. Nomenat l'any 1979 doctor honoris causa per la Universitat de Barcelona, l'any 2000 la Generalitat de Catalunya li concedí la Medalla d'Or en reconeixement a la seva tasca historiogràfica.
Aquest volum explora, de la mà dels màxims especialistes en la matèria i alhora destacats deixebles de Pierre Vilar, la vida i l'obra del que es considera un dels historiadors de Catalunya més rellevants del segle XX.
