Joan Margarit, que ha complert 80 anys aquest mes de maig, fa unes memòries dinfantesa que tenen una profunditat il·luminadora. El poeta no espigola agendes o àlbums familiars, no es deixa amanyagar gaire per la nostàlgia, ni el preocupa gens quedar bé, sinó que es capbussa de ple en els records que li han quedat clavats i tracta dentendre per què són allà i de quina manera tenen a veure amb la construcció de la seva vida i de la seva poesia.
Joan Margarit escriu per entendre la vida, no només la seva. Un bon poeta fa duna anècdota personal un símbol universal. La intenció daquestes pàgines és descobrir el valor de la vida en una infantesa i adolescència que no sempre van ser amable. A la coberta, el lector veurà el nen Margarit en un balcó de Girona; també va viure a Sanaüja, a Rubí, a Figueres, a Barcelona, a Santa Coloma de Gramenet i finalment a la lluminosa ciutat de Santa Cruz de Tenerife, don anava i tornava en uns lents i solitaris vaixells de càrrega que han impregnat per sempre més els seus poemes.
Amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.
