Aquí tenim el començament del segle, en una Barcelona que s'explica a si mateixa dia a dia amb totes les veus.
Aquí tenim totes les contradiccions, tots els desitjos, totes les expectatives d'un noi d'uns vint anys, aprenent de tot.
Aquí tenim la vida d'un artista incipient amb tota la passió en ebullició, per la música, la literatura, la pintura i, sense treva, l'amistat i el sexe.
Aquí el tenim, amb la família, la vila de l'estiu i els carrers de la zona alta de la ciutat.
Aquí tenim una personalitat que es va creant a si mateixa a cops, que contrasta amb el seu entorn i el vol fer seu, per aportar la seva mirada.
I aquí el tenim nosaltres, per fer-nos-el nostre. Per estimar-lo, o per odiar-lo.
Amb La tela blanca, el seu primer llibre de ficció, Josep Torelló crea un personatge peculiar, ric en matisos i punts foscos, que anem coneixent a partir de les anotacions d'un dietari. Fa servir tots els recursos perquè sapiguem qui i com és: la confessió personal, la reflexió estètica, la crònica dels viatges, la valoració de la capital i el poble, les aventures sentimentals i, també, la poesia.
