La pressió social contra la supérbia és una manera de destruir els millors ángels de la nostra naturalesa i les poques pensades originals que anem tenint durant la vida. L'antídot de la supérbia no és tan sols la humilitat; és també un espai social on l'interés genuí per coses diferents i elevades és vist com un guany per a tothom. Fa la vida més rica i oberta. Com més frágil és una comunitat, més necessitat té de censurar els carácters forts. Hem cultivat durant segles la idea que, de tots els defectes dels carácters forts, el més perillós és la supérbia. Els carrers són plens de ciutadans compromesos amb el deure cívic d'avisar-te quan pateixes d'un excés de carácter. Tanmateix, la codificació de la supérbia en pecat és un eficaÇ instrument de control social. La série «Pecats capitals» pretén oferir una visió fresca i rigorosa de cada «pecat» a cárrec de noves veus de l'assaig catalá.