Jordi Coca narra els records i les passions d'una donaEn una illa de la Mediterrània, dues dones conversen en el pati emblanquinat duna casa de poble. Són la Margalida, vella narradora de llarga cabellera blanca, i la Celeste, la seva assistent de pell fosca.
En una cadència lluminosa i pausada, sempre a la recerca de la quietud, la Margalida rememora la seva atzarosa vida: el suposat tresor amagat en una cala, lestranya mort de la mare, la desordenada dedicació del pare al teatre, els seus afers tèrbols, lenlluernament per la natura, els llargs viatges
També explica a la Celeste la passió que sentia pel seu marit, lentrega obsessiva dell al sànscrit i a lhinduisme, i lamistat sense nom amb el cunyat.
Durant la conversa emergeix el món grandiós i exuberant de la Celeste sacsejat per guerres i injustícies, amb rius immensos poblats de cocodrils i sens mostra amb claredat allò que separa aquestes dones, dedats i cultures tan diferents. És a través delles, dels seus somnis, dels seus records, de les seves vivències i il·lusions, que Jordi Coca ens proposa una novel·la en què linversemblant esdevé quotidià.
