a prosa de Rosa Leveroni ha estat fins fa poc oculta pel pes de la seva poesia i per l'opacitat de l'oblit. Aquest llibre neix de l'exhumació dels arxius de l'escriptora, i no solament ofereix les claus per reconstruir una imatge de la seva singular prosa íntima, que és el viver dels seus versos, sinó que ensenya també l'ambiciós programa literari d'una autora que es va debatre, al llarg de la vida, entre l'escriptura autobiogràfica i la conversió en substància literària de la pròpia existència, al llindar de la ficció.
S'integren en el teixit d'aquest estudi la reedició completa i revisada dels contes leveronians i una acurada i profusa tria de textos inèdits. Síntesi de vida i de literatura, ens fa dubtar al capdavall si no hi ha més ficció en la vida que en la literatura d'aquesta vida.
