La bogeria (1899) és una de les novel·les curtes més originals i atractives de la literatura catalana. Basada en un cas real de trastorn mental, Oller hi reflexiona sobre la naturalesa de la follia i n'exposa les conseqüències socials des d'una posició crítica. En efecte, qüestiona les teràpies aplicades a l'època i l'exclusió de què és víctima l'individu, reclòs en centres i vist com a culpable de la seva situació. L'adopció d'aquest tema permet a l'escriptor plantejar la crisi del positivisme i de les seves aplicacions literàries, sobretot des de les teories naturalistes d'Émile Zola. La bogeria dibuixa una alternativa moderna amb la introducció sintètica de noves tècniques pròpies ja de la novel·la psicològica.