Mig any caminant sol pel sud dEuropa, de Barcelona a Atenes pels camins dels nostres avantpassats.Quan lescriptor i llibreter Oriol Canosa tenia vint-i-cinc anys, ara en fa més de vint, va deixar la feina, va posar quatre coses en una motxilla i va començar a caminar. Sis mesos i 3.000 km més tard arribava a lAcròpolis dAtenes després dun llarg i accidentat aprenentatge pels senders de muntanya del vell continent. A la motxilla hi duia poca cosa: llibres, un sac de dormir, una mica de roba, pocs diners, una navalla, aigua, quatre fruits secs, pa i formatge
Ni mòbil, ni tenda de campanya, ni unes bones botes, ni una lot. Amb pocs mapes i confiant en linstint, va anar enllaçant camins per saltar de Collserola a Montserrat, arribar fins als Pirineus i travessar el Massís Central francès, els Alps i els Apenins. Caminava amb el sol i dormia sota els arbres quan la lluna samagava.
Sol per les muntanyes de la poblada Europa, anhelava reproduir els viatges dels nostres avantpassats, quan els camins ancestrals eren lúnica manera de creuar dun país a laltre i quan rere cada faig i cada roca shi amagava alguna de les esquives divinitats que poblaven els boscos i rius del món antic.
