Com és que en altres països són capaços de conservar viva l'obra decerts autors i nosaltres no? Per què s'enorgulleixen del seu bagatgeliterari i el mantenen viu, mentre que nosaltres sovint semblemnegar-lo o el menystenim, com si pertanyés a un passat que no val lapena recuperar perquè potser fa pudor de resclosit o tenim por detrobar-hi una espardenya, una faixa o una barretina? Qui és elculpable d'aquesta enorme negligència? Els editors, els llibreters,les escoles, les institucions oficials, els mateixos lectors...? Enaquest seguit de preguntes hi ha la llavor d'aquest llibre, on l'autor fa un recorregut ben personal, amb una mirada desproveïda de cappretensió acadèmica, per una sèrie de noms imprescindibles del nostrellegat literari. De Víctor Català a Marian Vayreda, de Pompeu Fabra aJ.M. Folch i Torres, d'Aurora Bertrana a Josep M. de Sagarra, passantper Teresa Pàmies. Uns escriptors amb qui estem en deute i que ésimportant que no oblidem: «No podem permetre'ns de viure d'esquena alque van dir i escriure perquè, si no, no podrem entendre mai qui som.»
