«Doctor, el nen ha caigut i s'ha fet un chichón». «Senyora, el que té el seu fill és un nyanyo com una casa».
El lèxic del català referit a la salut i a les malalties està pioc i té unes quantes xacres derivades de l'estandardització de la llengua i de la influència del castellà. Els tirons i els desgarros guanyen presència a les consultes en detriment de les estrebades i carns esqueixades, i els chichons i els sarpullits de mica en mica passen davant dels nyanyos i les granissades.
Aquest llibre vol ser una eina per a recuperar un vocabulari popular i col·loquial que fins fa pocs anys era viu, explícit i completament natural; un llenguatge farcit de fogots, tropells i cobriments.
De la mateixa manera que s'han recuperat paraules com «segell», «bústia» o «vorera», hem de ser capaços de fer el mateix amb «el ventre de la cama», «encarcarat» o «rogall». Si els nostres avantpassats, que no van poder estudiar en català, van conservar els mots, seria una trista paradoxa que els joves d'avui els perdessin. «Només de pensar-ho, senyor doctor, em venen rimbomboris».
