La maduresa com a punt àlgid de la vida, com el moment d'entregar-se generosament.
«L'home madur és la resultant d'un llarg procés. Ha après bé el seu ofici, ha convertit en reals un conjunt de possibilitats, ha passat per etapes puerils, plenes de mancances, com l'adolescència, però tot això l'ha enfortit. Un ésser humà és madur quan està en condicions de donar-se al món, d'ensenyar el que ha après als altres, d'entregar-se generosament, perquè els altres puguin aprendre el que ell ja sap.»
Francesc Torralba explora, amb una prosa meditada i rica en metàfores, l'univers en el qual ingressa la persona adulta i reflexiona sobre les profundes paradoxes a què es veu sotmès. D'una una banda, els fills que abans el necessitaven, en la seva joventut deixen de fer-ho. De l'altra, els seus pares, ja ancians, esdevenen cada dia més dependents mentre la vida se'ls escola. I, al bell mig, la persona adulta, amb els seus anhels i desigs. Somiar per pensar defensa que la persona que ingressa en la maduresa pot viure la seva existència com una època de màxima esplendor i realització, tot i els somnis truncats que arrossega.
