Quan algú vol parlar de com ha de ser una amistat, sempre surten els dos Ivans. Fins que es barallen per una fotesa que convertirà aquests amics de tota la vida en enemics irreconciliables. Aquest conte comparteix amb l'obra mestra de Gógol el sentit de l'humor que burxa en l'absurditat de l'ànima humana. Però si a Ànimes mortes destaca la mesquinesa, aquí brilla la bondat del poble que lluita contra l'absurd tossut.
