Josep Batlle i Jover, un pagès de la Selva del Camp de Tarragona, va ser un membre actiu de la Junta Superior de Catalunya durant la Guerra del Francès. Un cop feta la convocatòria de Corts per part de la Junta General, el 1809, redactà un informe que va adreçar a la Junta, a l'estil d'una constitució. Lluís Maria de Puig edita aquest interessant escrit i l'acompanya amb un exhaustiu i aclaridor estudi introductori sobre el personatge i les seves idees, ben emmarcats en el temps convuls que li va tocar de viure. Aclareix que Batlle no va ser diputat de Cadis en contra del que s'havia cregut fins avui i remarca l'interès del seu pensament perquè reflecteix perfectament les contradiccions del moment històric de canvi i de crisi del sistema. Presenta Batlle com a liberal i progressista enfront de l'immobilisme dels absolutistes, si bé reaccionari davant de la revolució social. Partidari de la monarquia constitucional i parlamentària, però defensor aferrissat d'un Estat confessional. Arrenglerat a les files dels impulsors de la construcció de l'Estat nacional espanyol sense, però, renunciar a la catalanitat tal com demostren les evocacions que fa de les llibertats i de les institucions aniquilades de la Corona d'Aragó i de Catalunya en particular.
