A l?hora d?escriure una poètica personal, la confiança
i la desconfiança no solament en l?obra pròpia, sinó
també en l?abast cognoscitiu de la Poesia, es barregen
de mala manera. Per exemple, l?entusiasme i
l?escepticisme depenen del dia i de la lluna. I no acabes
de saber on les idees comencen i on acaben les
creences heretades sense reflexió; tampoc si els coloms
del desig volen massa alt? Alguns pensaments, però,
sobre el fet poètic tenen almenys la garantia d?haver
superat canvis biogràfics i llargues etapes: per exemple,
penso des de fa molts d?anys que cal afegir una
setena funció a les sis funcions del llenguatge segons
Roman Jakobson a partir de Karl Buhler, la funció màgica.
Tota la canalla hi creu i forma part, doncs, de la
nostra primera manera d?aprehendre el món; vet aquí
el perquè els conjurs funcionen quan tens deu anys.
