Buda, el lotus blau
I. Buda, acusat d?haver embarassat una jove
II. No us deixeu enlluernar pel que us he dit
III. Els monjos budistes, acusats de l?assassinat de la cortesana Sundari
IV. Un novici que no servia per a res
V. El lotus blau
VI. Buda al Far West
VII. El príncep Gautama no és feliç
VIII. Gautama vol il·luminar-se
IX. Gautama es converteix en Buda
X. Els primers deixebles
XI. Tocats per la música de Buda
XII. Ni déus ni dimonis
XIII. Yasodara no vol rebre Buda
XIV. La millor de totes les joies
XV. Buda no vol respondre
XVI. La reencarnació
XVII. L?aversió a les dones
XVIII. Altres actituds de Buda amb relació a les dones
XIX. Les dones agafen el toro per les banyes
XX. «Gaté, gaté, paragaté, parasamgaté...»
XXI. Un parell de quilòmetres més
XXII. Devadata, el Judes dels budistes
XXIII. Buda sofreix tres atemptats
XXIV. La mort de Sariputra
XXV. Moriré d?aquí a tres mesos
Fa uns dos mil cinc-cents anys, Buda afirmava que la violència mai no s?acaba amb més violència, sinó amb l?absència de violència, i ho arrodonia dient que aquesta era una llei molt antiga. El que ensenyava Buda té un gran interès per a nosaltres els occidentals. Sembla que hàgim estat programats per anar sempre amb l?accelerador a fons. ¿Com podem ser feliços si sempre anem de bòlit, amb el mòbil a l?orella, i no sabem parar? Si seguim a aquest ritme, anem de dret al desastre. Aquest llibre invita a fer una pausa, a seure tranqui·lament davant del riu de la vida, a respirar suaument i a observar com vivim.
