Aquell final de primavera de 2014, un fet inesperat trasbalsarà el món quotidià de lOlívia i necessitarà posar-hi ordre. Fa neteja darmaris i calaixos, plens de bocins de la seva vida passada que, inevitablement, tornen. Ha pensat telefonar a lElisa, una amiga de la universitat, per complir la promesa que es van fer quan encara estudiaven: que es retrobarien les quatre amigues a lantic xalet de Platja dAro dels Cassany, on celebraven les festes en la seva joventut.
La Magalí Mir, la Pia Artells i lOlívia Escardó són de Reus, latzar les va portar a viure allunyades les unes de les altres, una als Estats Units, una altra a Barcelona i lOlívia a Dijon. LElisa Cassany és de Girona i hi viu.
Sota les gruixudes moreres que han envellit amb els anys, quatre dones que han viscut unes vides intenses conversen al jardí on arriba lolor del mar, dels pins i inevitablement en faran balanç. La casa i el jardí han vist transcórrer el temps, com elles. Parlaran, sovint sense paraules, perquè els anys les han distanciat i ja no són les mateixes, per això allò que expliquen contraresta amb la realitat.
Aquesta és una novel·la daprofundiment psicològic de quatre dones, del seu món interior. Ara, amb seixanta anys, es preguntaran què han fet amb la seva vida, i si tot allò que es van proposar de joves en aquell jardí sha complert i ha valgut la pena. En faran un repàs i no satreviran a dir allò que no es volen confessar.
