El vent que s’endinsa en el pomar, el raig de sol tardà quellisca d’un cel ple de borrallons, l’aigua límpidaentrevista per casualitat entre els pedregams d’un areny, elsmatins ancorats com barques en rada, l’hora en què el rostremés impassible és travessat per una crua ganyota... Montale, artesàdel detall i la concisió, mestre egregi de la metàfora, ens suggereixen aquest llibre esplèndid, reblert d’imatges tan exquisidescom aquestes, les diverses formes de la vida que s’esmicola,la inconsistència del món en què vivim i la puixança indeleble delsrecords. I ens permet descobrir, al mateix temps, una de les deusprincipals de la millor poesia italiana de la modernitat.
