Faust crida demanant una oportunitat: jo et convoco
Esperit de la Terra que m'has de donar força
com faria un vi novell! Qui no voldria tenir l'ocasió
de tornar a tirar el daus, de tornar a remenar les
fitxes del dominó groguenc?
Com un vi novell tracta de l'amistat entre
dos homes al capvespre de les seves vides. Dues
concepcions diferents de com mirar enrere i també
i sobretot, de com mirar endavant.
I planant per sobre d'aquest triangle, el polsim de bogeria necessari
per fer el salt; per sortir, maldament sigui una sola vegada, de la por, de l'obediència i de la rutina,
tan properes i semblants a la mort.
