CARBÓ I BONJOCH, CRISTINA / ARTAL I TRAVERIA, SANTI
Aquest és un llibre sobre salut mental que ens interpel·la a tots, en especial a qualsevol persona que tingui interès o estigui en contacte amb persones amb discapacitat intel·lectual, siguin familiars, educadors, mestres, professionals de la salut mental, etc. Neix de la inquietud de recollir l'experiència de gairebé vint anys treballant en el camp de la salut mental amb persones amb discapacitat intel·lectual.
Hem volgut partir de la nostra pràctica clínica i relatar un seguit de casos que ens ajudin a reflexionar al voltant de les vicissituds que hi ha darrere el funcionament i el comportament de persones amb discapacitat intel·lectual, a fi d'entendre i atendre diferents formes d'expressió del patiment emocional, entre elles els trastorns de conducta; a visualitzar i donar veu a les seves singularitats, que, per desgràcia, sovint queden ocultes rere l'estigma; i a assenyalar que hi ha necessitats educatives i socials que, si no queden cobertes, contribueixen a l'aparició de problemes de salut mental, fet que psiquiatritza aspectes que pertanyen a l'àmbit social o educatiu.
Moltes vegades s'interpreta que la discapacitat intel·lectual explica o justifica determinats comportaments, quan no sempre és així. És cabdal mirar de diferenciar allò que té a veure amb la discapacitat i el límit d'allò que correspon a l'esfera de la salut mental o emocional. És per això que ressaltem la importància d'entendre la conducta com una expressió, un acte de comunicació, de vegades un crit desesperat, que, si el podem escoltar, en comptes de merament aplacar, pot facilitar el desenvolupament d'altres formes d'intervenció. Subratllem, així mateix, la necessitat de treballar i acompanyar les famílies i tots aquells que tenen cura d'aquestes persones, amb vista a la millora de la seva qualitat de vida i a la promoció i prevenció de la seva salut mental.
El llibre parteix de la discapacitat concreta de les persones protagonistes dels nostres relats, però ens anirà portant, a poc a poc, a observar com convivim i breguem amb les pròpies incapacitats, limitacions i resistències, com a individus i com a societat, i com aquestes també condicionen una certa manera de veure i de relacionar-nos amb la discapacitat.