«Aquest és el llibre que havia d’escriure si mai volia escriure res més.» James Baldwin
En el Harlem dels anys trenta tothom dona per fet que el jove John Grimes serà predicador com en Gabriel, el seu autoritari pare, a l’església pentecostal on l’Esperit Sant sembla sobrevolar els càntics, els aplaudiments, els plors i les pregàries dels germans negres que s’hi reuneixen. Però en John cova dins seu un odi barrejat de terror contra el seu pare, que el fanatisme ha convertit en un cruel tirà amb la seva família, i es promet seguir un camí diferent.
Publicada el 1953, «Pregoneu-ho als quatre vents» no només va ser la primera i una de les més admirades novel·les de James Baldwin, un escriptor imprescindible de la literatura afroamericana, sinó també el llibre amb el qual es va enfrontar al que més mal li feia: la figura del seu pare. Amb el fervor d’una pregària desesperada i l’afilada intensitat psicològica d’una confessió a les fosques, la història d’en John s’inflama de culpa, passió, ràbia, secrets
