Desmesurat, estrafolari i amb un periple vital sense sentit, Limónov permet traçar un retrat contundent de la Rússia dels últims cinquanta anys alhora que indaga sobre les paradoxes de la condició humana. Poeta i cercabregues, es va haver d'exiliar a Nova York i després a París. D'allí als Balcans per acabar tornant a la Rússia postcomunista amb la intenció de fundar un partit nacional bolxevic que acabaria prohibint-se.