La segona persona, com tota lobra poètica de Valentí Puig, és una combinació virtuosa de nostàlgia i de vitalisme, de lirisme i de sarcasme, denyor pel que sha perdut i desperança pel que encara queda. En el nou llibre fa un pas cap a la claredat i la precisió, amb uns versoscada vegada més abocats al món i a la vida. La passió per la paraula i la inquietud per treure lentrellat de lexperiència han sostingut la producció poètica de Valentí Puig. La segona persona pretén posar fi a la tergiversació moral i parlar sense complexos de la veritat i la transcendència. La resta, diríem, és literatura.
