Genial, agosarada, intuïtiva i vital, la Carla se sent autènticament lliure en la Barcelona grisa i cansada dels primers anys setanta. La seva aparició fulgurant en el món del music-hall suposa un autèntic capgirament estètic i moral. Les seves creacions enlluernadores, originals i plenes de talent, no tenen res a veure amb la rutina que aleshores dominava els espectacles nocturns tant en el petit escenari de la Bodega Apolo com en El Molino.Descoberta per un obscur periodista, aviat trobarem la Carla regnant en el locals de moda: Panam's, Bocaccio, Lord Black, Jazz Colon, o bé perduda al Drugstore. Els artistes i intel·lectuals progressistes l'adoren, l'afalaguen i l'acaben convertint en un símbol del canvi i de la modernitat. Però la nit té laberints temptadors, i darrere aquesta noia bella, suggerent i pertorbadora, s'amaga una dona immensament vulnerable, que en el fons tan sols vol gaudir de la vida amb plenitud.Escrita com un homenatge a l'striper Christa Leem, Jordi Coca s'endinsa en els anys de la predemocràcia i, a través de personatges reals i imaginaris, fa un retrat esplèndid, crític i lúcid, d'una època marcada per les ànsies de trobar nous camins de llibertat. Però, com tants altres miratges d'aquell temps, al capdavall la Carla no haurà estat gaire més que una il·lusió, una fugaç i intensa papallona de la nit.
