Amb Fetge de Tigre, Francisco Gomes de Amorim no és sols l'equivalent portuguès del Pitarra de l'epoca paròdica ni s'avança només, amb la burla de la mitologia i la sàtira de les institucions, a les operetes d'Offenbach, sinó que, com diu l'estudiós Luiz Francisco Rebello, «la planta exòtica [...] va irrompre per primera vegada enmig de les flors casolanes de la dramatúrgia pàtria el gener de 1857. Dadà, el surrealisme, Pirandello, el teatre de l'absurd encara eren lluny. I caldria que transcorreguessin prop de quaranta anys [...] perquè, amb un aldarull indescriptible, s'estrenàs la peça que va marcar l'inici del teatre modern i que la paròdia de Gomes de Amorim anunciava en més d'un aspecte: l'Ubú rei d'Alfred Jarry. Alguna vegada el nostre teatre s'havia d'avançar a la resta del món.»
PREMI DE
TRADUCCIÓ GIOVANNI PONTIERO
2006
