Els germans planteja un debat, ben viu encara, sobre dos models educatius. Dèmea, defensor aferrissat de les virtuts formatives de la disciplina, educa un dels seus dos fills (Ctesifont) amb rigor i severitat, alhora que confia laltre (Èsquines) al seu germà solter (Mició), home hel·lenitzat, liberal, sensible i dedicat a lotium. Però resulta que tots dos pupils cometen entremaliadures semblants, de manera que la severitat antiga es revela ben poc eficaç. En definitiva, lobra que fa reflexionar sobre si leducació del jovent ha de ser permissiva o repressiva.
