Els Contes cabalístics són un document de primer ordre dins l'hassidisme, un moviment divers i plural arrelat en les tradicions més esotèriques de la religió jueva. L'hassidisme es pot entendre com l'evolució lògica dels diferents corrents místics d'època medieval fruit de la necessitat sentida de renovació espiritual del judaisme. L'experiència mística hassídica proposa la integració plena de l'individu en el cosmos. Lluny dels dualismes clàssics, l'hassidisme concep la corporalitat com un dels múltiples aspectes del diví. Els actes quotidians s'han de retornar a la dimensió sagrada de la qual provenen.
En l'hassidisme, els contes són un dels elements centrals en la transmissió del missatge espiritual. Nahman de Bratslav (1772-1810) fou un místic i un profeta visionari ucraïnès que emprà amb profusió la simbologia cabalística i la cosmovisió que li és inherent per tal de mostrar, mitjançant narracions paradigmàtiques, les veritats d'ordre espiritual i diví que conformen la seva perspectiva cosmològica. Escriví els tretze contes cabalístics canònics entre l'estiu del 1806 i la primavera del 1810. Els contes pretenen apropar els membres de la comunitat jueva al més-enllà, a la presència divina, sempre present però esquiva. Els textos del rabí Nahman de Bratslav esdevenen autèntiques creacions literàries d'una gran complexitat i, alhora, d'una profunda dimensió espiritual.
