Aquest poemari ressegueix amb intuïció i clarividència el rastre ancestral de l'incontestable llegat femení que ens remet als orígens mateixos de la vida. Amares, animares, mares d'aigua, mares mart i mares màquina, totes elles es donen i es dolen en aquests versos terrenals i incandescents que es debaten entre «el sí mitificat de ser mare» i «el no a contracorrent que també sento».
